Em quedo sense veu sovint, què puc fer?

L’alteració de la intensitat, el to i/o el timbre de la veu, ja sigui per un trastorn funcional o per una alteració orgànica de la laringe, s’anomena disfonia, paraula que procedeix del grec (dys- dificultat i de phone- veu). Si el cessament de la veu és total parlem d’afonia.

Quines són les causes?

1. Funcionals: trastorns que alteren la funció de l’òrgan laringi, sense observar lesions a l’exploració i que desapareixen quan es fa servir de manera correcta.

2. Orgàniques: en aquest cas la laringe o algun òrgan veí presenten alguna alteració. Poden ser congènites (malformacions, quists intracordals, membranes, …) o adquirides (tumors malignes, laringitis, traumatismes, neurològiques, …).

3. Per lesions associades o mixtes: comencen amb el mal ús vocal, i amb el temps apareix una lesió orgànica. Són els coneguts nòduls vocals , pòlips, edemes de Reinke (de corda vocal).

Edema de Reinke

Nòduls vocals

Pòlip corda vocal

Quins són els símptomes?

• Estossec
• Dolor al parlar
• Fatiga al parlar
• Veu ronca
• Pèrdua de veu al finalitzar la jornada

Hi ha certes professions que, per les seves característiques, són més sensibles a partir disfonies, com ara els professors, cantants, locutors, presentadors, guies… que acostumen a passar moltes hores parlant.

** Qualsevol símptoma laringi que duri més de 3 setmanes ha de ser avaluat per l’otorinolaringòleg.

Com fem el diagnòstic?

Avui dia la fibrolaringoscòpia és la tècnica exploratòria més utilitzada i exacta alhora d’afinar en el diagnòstic de lesions de cordes vocals.

Fibrolaringoscòpia

En algun cas que ens pogués encara oferir dubtes, realitzarem una vídeo estroboscòpia, que ens permetrà diferenciar entre lesions de la mucosa de les cordes vocals o lesions intracordals.

Ambdues proves són fàcils de realitzar a la mateixa consulta i ben tolerades pel pacient.

Quin és el tractament?

Un cop fet un bon diagnòstic, podem proposar el tractament més adient segons el cas.

Deixem de banda les lesions malignes, que requereixen un apartat especial, i ens centrem en les lesions benignes i d’etiologia aguda inflamatòria que són les més freqüents.

Per les alteracions inflamatòries agudes, tal com les laringitis, el tractament mèdic antiinflamatori i el repòs vocal acostuma a ser suficient.

Les lesions benignes com els pòlips, els edemes de grau sever, els quists intracordals i els nòduls vocals fibrosats, necessiten ser extirpats quirúrgicament. La microcirurgia laríngia és la cirurgia de les cordes vocals, que es fa sota anestèsia general, per la boca, amb visió microscòpica i amb material de microcirurgia o làser.

Per a les difonies fluctuants, pels nòduls vocals incipients o edematosos (tous) que són la causa més freqüent en nens i adults, plantegem inicialment la reeducació vocal o logopèdia, amb la finalitat de reconduir a la normalitat el mal hà- bit fonador i així aconseguir la reducció i també la desaparició d’aquests. També ho recomanem per les disfonies funcionals comentades.

Mesures d’higiene vocal:

No abusar de la veu:

• No cridar
• No escurar-se la gola
• No cantar fora del registre normal i còmode
• Repòs vocal després de vàries hores d’ús vocal

No fer ús inadequat de la veu:

• No parlar amb veu monótona de to baix
• Evitar inicis bruscs i tensos de la veu
• No parlar amb frases llargues esgotant l’aire; realizar pauses per respirar
• Procurar no estar en tensió
• Aprendre a utilizar adequadamentels òrgans fonadors per evitar el forçament