La pèrdua de l’olfacte i la COVID-19

L’olfacte és un sentit que sembla menys important del que realment és. Només ens n’adonem quan el perdem. La pèrdua de l’olfacte pot ser total i s’anomena anòsmia, o parcial, hipòsmia.

No tenir olfacte pot afectar molt el dia a dia de les persones, ja sigui en el món laboral com en el quotidià. No sentir l’olor en alguna fuga de gas, si alguna cosa s’està cremant, no notar un menjar en mal estat, són qüestions vitals. A nivell professional un cuiner, un enòleg, un perfumista, que perdin l’olfacte és per ells un daltabaix.

La pèrdua de l’olfacte és un símptoma habitual entre els afectats pel coronavirus, en un 55% dels casos, i que va acompanyada també de la pèrdua de gust.
Sembla ser que la pèrdua de l’olfacte no es produeix perquè el virus ataqui neurones del sistema olfactiu, sino perquè destrueix algunes cel.lules nasals que permeten captar les olors.

Aquestes alteracions poden durar dies , setmanes i mesos. Poden ser parcials o totals i la seva recuperació pot passar per diverses fases abans d’arribar a la normalitat, com presentar paròsmies (olors diferents de les coses), al.lucinacions olfactives, cacòsmia (mals olors).

Des la seva aparició, aquest nou coronavirus, l’hem d’afegir a la llarga llista de causes de pèrdua de l’olfacte. A comentar-ne:
– Malalties d’origen nasosinusal: rinitis, sinusitis, poliposi nasosinusal, tumors,…
– Infeccions virals respiratòries: refredats i grip
– Afeccions postraumàtiques: despés de patir un traumatisme craneoencefàlic
– Altres causes: congènites, toxiques, medicamentoses,…

Cada cas, un cop diagnosticat, amb una bona exploració otorrinolaringológica, endoscòpia nasal, test olfactius, TAC o RMN, el tractarem com més convingui, amb antiinflamatoris nasals o sistèmics, antibiòtics, antihistamínics, … o fins i tot amb cirurgia, en casos d’obstrucció per pòlips nasals, dismòrfies de l’envà nasal, hipertròfies de la mucosa nasal (cornets) que no millorin amb tractaments.

En el cas de la pèrdua d’olfacte per COVID 19, un cop descartades les altres possibles causes, s’iniciarà un pla d’entrenament olfactori o rehabilitació olfactòria, si el problema persisteix passades 3 a 4 setmanes.
Aquest entrenament olfactori consisteix en una rutina diaria de dues sessions (matí i nit) d’uns 10 minuts de durada, fent olorar diferents aromes. Acostumen a ser aromes tradicionals com floral (rosa), afruitat (llimona), especiat (clau) i resinós (eucaliptus).

Davant una pèrdua de l’olfacte cal una bona exploració per part de l’otorrinolaringòleg, amb endoscòpia nasal, proves d’matge, test olfactius, a fi d’iniciar el tractament més adequat. Pel cas de l’anosmia per COVID 19 l’entrenament olfatiu pot ajudar a recuperar l’olfacte en setmanes o mesos, quan sense tractament podría trigar anys.