Una patologia freqüent a la primera infància és la Síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS).
Les principals alteracions que ocasiona són el retard de creixement, problemes de comportament i dificultats en l’aprenentatge.
El SAOS consisteix en una obstrucció completa (apnea) i/o parcial (hipopnea) recurrent de les vies respiratòries durant el son.
No es poden utilitzar els mateixos criteris diagnòstics pel SAOS infantil que pel de l’adult, ja que existeixen diferències notables en relació a les formes de manifestar-se de cadascuna. En els nens predomina l’obstrucció parcial i en l’adult la total.
Els criteris diagnòstics estàndards per l’adult són:
Per què aquests criteris no són vàlids pels nens amb SAOS?
L’estudi que permet quantificar tant les apnees com les hipopnees és la polisomnografia nocturna que ens permetrà definir l’índex apnea/hipopnea durant una hora de son. Quan aquest índex sigui igual o superior a 3, parlarem de SAOS, si és inferior a 1, parlarem de roncadors simples.
Manifestacions clíniques del SAOS infantil
Característiques del son:
Somnolència diürna
Està present només en casos més severs, a diferència de l’adult que és habitual.
Obesitat
La majoria de nens amb SAOS no són obesos, tot i que l’obesitat predisposa a patir SAOS.
Trastorns del comportament
Els nens roncadors i amb SAOS tenen un risc molt elevat de patir síndrome d’hiperactivitat i dèficit d’atenció. També són freqüents la conducta agressiva, la timidesa patològica i el fracàs escolar.
Retard del creixement
Motivat per:
Preguntes clau que ens hem de fer si sospitem SAOS infantil
Símptomes nocturns
Símptomes diürns
Causes i tractament
En relació als trastorns anatòmics i alteracions neuromusculars, entre moltes i diverses causes, associades entre elles o per separat, cal esmentar que la més freqüent en el SAOS infantil és la hipertròfia adenoamigdalar (augment del volum de les amígdales palatines i de les vegetacions adenoides). Aquest gran augment amigdalar bloqueja el pas respiratori a nivell de la faringe.
Avui en dia, no cal practicar una extirpació completa de les amígdales, sinó que gràcies al làser o a la radiofreqüència les podem reduir a voluntat.
Això permet mantenir la seva funció, la producció de defenses. A més desapareix el dolor important, les hemorràgies postoperatòries i vòmits, que comporten l’amigdalectomia clàssica. Per tant passem d’una intervenció traumàtica a un procediment ambulatori amb totes les seves avantatges i que es podria fer a qualsevol edat.
Vegi l’article publicat pel Dr. Claramunt a: http://veuanoia.cat/el-nen-roncador-i-amb-apnea-del-son/