Què puc fer?
Un problema molt freqüent en la població és l’obstrucció nasal. Pot venir motivat per molts factors i causes. Pot ser transitòria o persistent o crònica. Pot ser unilateral o bilateral o fins i tot alternant.
El grau de tolerància varia molt d’una persona a una altra i pot influir molt en la seva qualitat de vida.
És molt important determinar-ne bé la causa, per poder aplicar el tractament mèdic o quirúrgic més adequat.
Quins són els símptomes?
- Notar-se el nas tapat sovint.
- Dificultats per respirar pel nas.
- Dolor al cap o cara.
- Taponament d’orelles.
- Sequedat de boca.
- Li costa dormir.
- Alteracions a de l’olfacte o de gust.
- Fent esport es fatiga o cansa abans que els altres.
Conseqüències de l’obstrucció nasal
L’obstrucció nasal fa que el cos no s’oxigeni bé , dificulta la filtració de l’aire, destorba el descans, i per això pot donar lloc a:
- Cansament , somnolència durant el dia, disminució de la concentració i activitat.
- Problemes de son.
- Problemes cardiovasculars: hipertensió i arítmies.
- Deteriorament progressiu de l’olfacte.
- Més facilitat per patir faringitis, laringitis, bronquitis.…
- Irritabilitat.
Quines són les causes?
Les causes més freqüents són:
Desviació envà nasal
- Desviació de l’envà nasal (paret que separa les dues fosses nasals, i que està format per cartílag i ossos).
Pot ser d’origen congènita o adquirida (per un traumatisme).
- Hipertròfia dels cornets inferiors (augment exagerat de volum de la mucosa nasal).
Altres causes poden ser:
- Rinitis vasomotora (alteracions del funcionament nasal- irritació de la mucosa nasal). Pot ser al·lèrgica (àcars, pòl·lens, animals domèstics, …) o no al·lèrgica (canvis de temperatura, stress…).
- Sinusitis, pòlips nasals.
- Abús de medicaments, sobretot de descongestionants tòpics nasals.
- Canvis hormonals durant l’embaràs i la menopausa.
- Alteracions endocrines (problemes de tiroides, sobrepès i obesitat).
- Hàbits tòxics com ara tabac o l’alcohol.
Com podem solucionar l’obstrucció nasal?
Pòlip nasal
Tal i com he esmentat al principi, en primer lloc cal fer un bon diagnòstic que és el que ens permetrà proposar el tractament més adequat. Des d’una bona exploració física amb rinoscòpia anterior i fibroscòpia nasal i de rinofaringe, passant per proves d’imatge (RX, TAC nasosinusal), analítiques i test o proves d’al·lèrgia. També es pot quantificar el grau d’obstrucció amb la rinomanometria.
- Tractament farmacològic en funció de la simptomatologia del pacient ( antihistamínics orals o tòpics, corticoides nasals, …).
- Reduir o eliminar l’ús de descongestionants nasals.
- Tractament quirúrgic:
- Correcció de l’envà nasal (septoplàstia nasal) o tècnica simple per via endonasal que normalment no modifica l’estètica del nas, que requereix d’una curta anestèsia general i que només comporta el petit malestar d’un taponament nasal durant 3-4 dies.
- Reducció del volum dels cornets inferiors que realitzem separadament o també en la mateixa intervenció de l’envà nasal, mitjantçant làser diodo (de contacte) o radiofreqüència. En el cas de només reducció dels cornets no cal anestèsia general, normalment es fa amb una sedació i sense necessitat de taponament nasal, ja que el risc d’hemorràgia és pràcticament nul.
- Cirurgia endoscòpica nasal (CEN) per eliminar pòlips nasals o tractament de sinusitis cròniques , evitant un abordatge més agressiu via externa i per tant minimitzant el risc de complicacions.
Vegi l’article publicat pel Dr. Claramunt a: Aneu a Veu Anoia